Dia 5 (13 de maig de 2011)

Ens queda tot un dia per endavant amb autocar... Hem de Santillana a les 9:20h, i a les 11:30h aproximadament hem arribat a Bilbao.

Ho trobo molt curiós! :)

Bilbao és la capital de la seva província, Bizkaia, i també del País Basc. És un dels grans centres industrials d’Espanya (amb Madrid i Barcelona). L’àrea metropolitana de Bilbao té més de 900.000 habitants, estenent-se pel riu Nerbion.  El nucli està envoltat de dues cadenes muntanyoses d’uns 400 metres. He trobat que és una ciutat gran, moderna, bonica, poblada i transitada, semblant a Barcelona. Una de les diferències són les boques del metro: aquestes són com uns túnels que s’enfonsen al terra.

Puppy, el defensor del Guggenheim

Un dels edificis més representatius de la ciutat és el Guggenheim. Aquest, per fora es espectacular. L’estructura és del tot rebuscada, com màgica. Està fet de pedra, cristall i titani, per Frank Gehry. Està il·luminat per la llum solar, ja que les parets són vidres, amb una mena d’estructures que aguanten el museu. Té diverses plantes, i columnes blanques, algunes altes, altres baixes... El museu es va dissenyar per Frank Gehry i tots els seus ajudants, i es va obrir al públic l’any 1997. Té exposicions d’art de la fundació Guggenheim i exposicions itinerants. És un dels edificis postmoderns més espectaculars del món, i no hi ha cap forma plana en la seva estructura. Vist des del riu, té la forma d’un vaixell homenatjant la ciutat. Els panells s’assemblen a les escates d’un peix, tot i que vist des de dalt l’edifici té forma de flor. A l’entrada del museu hi ha una escultura gegant feta de flors que representa el Puppy, un gos que defensa el Museu. Està fet per Jeff Koons l’any 1992.

Guggenheim

Frank Gerhy és l’arquitecte que va dissenyar el Museu, com he dit abans dues vegades. Va néixer a Canadà el 1929, i es va graduar l’any 1954, començant a treballar a l’estudi de Victor Gruen. Va dedicar un any al servei militar, i quan va tornar va ser admès a l’Escola de Disseny de la Universitar de Harvard per estudiar urbanisme. L’any 1961, ja casat i amb dues filles, va anar a viure a París, treballant a l’estudi d’André Rémonder. Va estar-s’hi un any, i va estudiar obres d’arquitectes francesos i europeus,  així com les esglésies romàniques franceses. Quan va tornar a Los Angeles, va obrir el seu propi despatx d’arquitectura. Va anar desenvolupant el seu estil personal, guanyant reconeixement nacional i internacional. Ell utilitza materials inacabats, utilitza formes geomètriques simples,   creant formes més complexes. 

Biodos luminosos

La primera sala on hem anat és d’unes construccions gegants de ferro que formen laberints que no s’acaben mai. Estrany, però curiós. Hem de descriure una obra, i jo he triat “Biodos luminosos” de Jenny Holder, de l’any 1997. Tracta de 9 columnes molt llargues, plenes de bombetes LED (utilitzades amb la publicitat). Per davant són vermelles, i per darrere blaves. Hi ha paraules universals, en anglès, castellà i basc, i les frases abans eren per fer una recaudació del SIDA.  

També m’ha impressionat una sala molt gran que hi havia unes 40 teles diverses i 40 tipus diferents de cadires, una per cada tele. A aquesta hi havia gent, segurament musulmana, parlant amb molts idiomes. Els subtítols estaven en anglès, i jo m’he assegut a escoltar la història d’un noi que explicava que hi havia uns nens que es ficaven amb ell, però que gràcies al seu germà gran no ho feien tant. Em sembla que molta gent de les teles parlava sobre la immigració. 

L'ascensor del Museu.

Després de visitar el Museu Guggenheim, i de fer una estona més d’autocar, hem anat a dinar a l’àrea de servei de Arriorriaga a les 13:35h. Hem menjat, tornat a l’autocar i a les 16:25 hem parat a una àrea de servei del País Basc, per descansar una mica. A les 18:30 hem fet el mateix però a Aragó, i a les 20:30 ja estàvem a Catalunya. Resulta que en autocars que es porten nens s’ha de parar al cap d’unes hores determinades (1:30h-2h). Hem arribat a Barcelona a les 23:00h aproximadament. I tot torna a ser el mateix. Com sempre.

El viatge ha estat molt bonic, m’ha agradat molt tot el que hem visitat en general, sobretot les coves. La llàstima ha sigut els problemes que hi ha hagut al grup, la divisió, que ens ho podríem haver estalviat entre tots per haver fet d’aquest viatge un viatge perfecte.