Dia 4 (12 de maig de 2011)

Buff… Avui la Clàudia i jo no hem començat el dia gairebé. Ens hem adormit i hem arribat vint minuts tard a esmorzar! Un desastre! Hem sortit cap a les coves d’Altimira a les 9:15h. Com que estan dins del municipi de Santillana de Mar, només hem hagut de fer cinc minuts d’autocar. Quan hem arribat, ens hem hagut d’esperar deu minuts perquè obrissin. Després de la visita, hem fet una gimcana pel poble. O sigui, que hem estat tot el matí per Santillana. A la tarda no. Hem sortit a les 15:30h per la CA-136 cap anar a “El Soplao”. Tenim cases al costat, i veiem muntanyes. Tornem a passar pel riu Sajà, i canviem de carretera per anar a l’autovia E-70 i A-8. el paisatge segueix sent sempre el mateix. Estem a l’autovia del Cantábrico, i en un punt veiem la marea baixa. Canviem a la C-181 Puenteanissa, que és una carretera estreta i petita, amb ovelles. Arribem a un poblet i pugem per la muntanya, on hi ha moltes corbes. Hem arribat a les 16.25h.

Tot el sostre estava ple d'estalactites.

Les coves del Soplao són molt boniques. Són molt grans, i estan plenes de estalactites i estalagmites. Es van formar com les coves del Castillo, amb l’anomenat modelat càrstic: : en les muntanyes calcàries, l’aigua de la pluja es filtra fins crear un riu subterrani, aquesta aigua va erosionant, i quan ella “se’n va”, queda la cova. L’aigua que cau (amb la calcària) va gotejant fins formar les estalactites i les estalagmites. A diferència del Castillo, al Soplao no hi ha pintura rupestre i les estalagmites i estalactites són brutals. N’està ple, i són blanques, que és sinònim de puresa. Té uns 20 km de longitud, però només 6 estàn oberts al públic. Aquestes coves es van crear a l’etapa del Mesozoic, fa 240 milions d’anys. La cova va ser descoberta accidentalment pels miners, i es va aprofitar per l’extracció de minerals. Després de dècades d’explotació minera, l’any 1975 van descobrir la importància geològica que tenia. L’any 2005 el govern cantàbric la va obrir al públic. Al segle XIX, demanaven molt zinc i plom, i molts estrangers van anar a Cantàbria. Pió Jusué i Barreda va aventurar sobre calamines a la costa Cantàbrica (les calamines són zinc fos), i el Grupo Minero La Florida, va arribar a 1855 a Cantàbria per explotar-la. L’any 1857, la reina Isabel II va deixar al grup l’explotació minera de zinc “La Isidra”. A través del túnel de la Isidra, els miners van descobrir que hi havia una cova. Al principi no va agradar, ja que suposava una absència de mineral. Però la van utilitzar com a punt de comunicació, i per transportar persones, animals...  Van respectar la cova, fins que van veure que tenia molta importància geològicament.

Les excèntriques, desafiant la gravetat

Com he dit abans, hi ha molts elements geològics. Està ple d’estalactites i d’estalagmites per tot arreu. El que més m’ha impressionat són les excèntriques, son un tipus d’estalactites que desafien la gravetat, perquè van desviades, cap a la dreta, esquerra, diagonal... també hi ha “draperies” que són com llençols translúcids al sostre.

La cova està dividida en diverses galeries: 

La Galería de los Fantasmas, la Galería Gorda, la Galería del Falso Suelo, la Galería del Campamento...  a mi m'ha agradat molt una galeria que estava tot el sostre ple d’excèntriques, i em sembla que es deia Galería de la Ópera, ja que posaven música d’aquest tipus i tota la situació era molt bonica.

 

Els famosos bisons

A la tarda hem anat al Soplao, i al matí al Museu de les coves d’Altimira. Allà, he pogut esbrinar que: el material més utilitzat era el sílex, el foc era essencial per viure, i al Paleolític Superior vivien o bé a coves o bé a cabanyes a l’aire lliure. Alguns exemples de coves són la Cueva del Marín, la Cueva de la Garma, la Cueva del Otero... Per utilitzar les pells, escorxaven els animals amb un ganivet de sílex. Després, assecaven la pell i ja estava llesta per utilitzar. La vida quotidiana es basava en la caça, la pesca i la recol·lecció. Els materials més usats eren les pedres, ossos, banyes, pells... I a les coves d’Altimira hi habitaven Homo Sapiens Sapiens. Va ser habitada fa 22000 anys i se sap que fa 13000 ja no s’utilitzava. Són patrimoni des de l’any 1985 i l’art rupestre més representatiu eren bisons policromats, o sigui, de diversos colors, dibuixats fa 14500 anys. Aprofitaven el volum i les formes de les coves per dibuixar, i es creu que els dibuixos eren de caràcter ritual, no de caràcter decoratiu.

Hem vist un cérvol representat a mida real, i també signes i símbols que no sabem què volen dir. Les mans, tant en positiu (pinta el palmell de la mà) com en negatiu (pinta el voltant de la mà) eren molt freqüents. Utilitzaven diverses tècniques, com la del tamponat, que consisteix en dibuixar el contorn dels animals amb punts, o el gravat estirat, perquè les figures tinguessin més volum i moviment. També hem vist una cosa molt poc freqüent i misteriosa: màscares amb relleu. La caça era imprescindible, i d’ella obtenien aliments, pells, tendons... La dieta, es basava, entre altres coses, en peix, marisc, avellanes, móres, i glans. Les arrels, les tiges, les fulles, els fruits... eren els principals recursos vegetals. Van perfeccionar la costura, per poder confeccionar peces de vestir. Feien abrics, caputxes, pantalons, i ho decoraven amb dents i petxines. La densitat de la població era baixa.

A mi m’ha agradat molt el Soplao, perquè és fascinant veure tantes estalactites i estalagmites juntes, tot tan gran i màgic... i el Museu d’Altimira com a museu dóna molta informació, però la reproducció de la cova ho he trobat molt artificial, encara que entenc que és difícil d’aconseguir. Tot i així, he après molt!

A Santillana hi ha un edifici molt important: La Colegiata de Santa Juliana. És un dels monuments romànics més importants de la regió, i es basa en l’any 870. el claustre era el nucli del monestir medieval, durant els segles XI al XII. Artesans van anar construint La Colegiata amb pedres. Les columnes tenien principalment un  motiu decoratiu, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament. També trobem motius vegetals i escenes bíbliques, i els contraforts eren d’art romànic i gòtic. L’església, per dins, és d’estil gòtic, amb les pedres grises i arcs de mig punt. Hi ha un retaule gòtic policromat a l’absis, i és molt gran, daurat i amb escenes bíbliques. Hi ha molta irregularitat en les pedres, i l’estructura de l’església és: tres absis amb tres naus, seguint el model de l’església de Fómista (Palencia) i del romànic internacional. És molt bonica! 

La Colegiata de Santa Juliana