Dia 1 (9 de maig de 2011)

Hola! Avui hem marxat cap a Cantàbria des de Joanic a les 7:30h del matí. Hem sortit de Barcelona per la Ronda de Dalt, i hem agafat la carretera de Lleida fins arribar a l’àrea de servei de Montblanc a les 9:15h. Allà hem estat fins a les 10:00h descansant i esmorzant. Després, hem seguit per la mateixa autopista, i hem vist un pont alt i prim que marcava el Meridià de Greenwich. Allà ja estàvem a Aragó, i eren les 11:40h. Hem arribat a l’àrea de servei de Pina de Ebro i hem estat un quart d’hora descansant. Llavors, hem seguit també per la mateixa autopista, i m’he fixat estàvem envoltats de camps de conreus secs i alguns pobles. A les 13:40h hem arribat a Tudela. Allà hem fet una pausa llarga, ja que ens hem quedat a dinar. Després hem visitat el poble durant una estona. A les 16:00h ens hem tornat a posar en marxa. Només ens quedava la meitat del camí! Hem agafat l’AP68 direcció Santillana. Hem arribat a l’àrea de servei d’Igay al cap de dues hores, a les 18.00h. Ens hi hem estat mitja horeta i hem continuat.  El paisatge gairebé sempre eren camps de conreus infinits, amb un relleu molt pla de color groc i verd clar. Després, més a prop de Bibao, el paisatge s’ha convertit en muntanyes i en prats verds, amb molts arbres. La Carretera és la de Bilbao fins a Cantàbria. Just després d’Igay el Lluís ens ha posat una pel·lícula que es deia “La recerca del foc”, que tractava sobre la evolució en busca del foc dels homos. Quan hem entrat a Cantàbria hem passat a l’autovia del Cantábrico. Teníem el mar al costat dret i arbres i prats a l’esquerra. I hem arribat a les 21.00h aproximadament a  Santillana. Per fi! 

Plaza de los Fueros

Hem arribat a Tudela i hem aparcat l’autocar a l’estació d’autobusos. De moment, els edificis són alts i moderns, i els carrers transitats. Hem anat a parar a la Plaça de Tudela, que és molt important, perquè abans aquesta ciutat era la capital del Regne de Navarra. La plaça es diu Plaza de los Fueros. Algunes zones del Nord d’Espanya, a l’època medieval, havien creat les seves pròpies lleis que recollien els costums i els privilegis de la regió. A aquestes lleis, de caràcter local, se les coneix amb el nom de fueros (furs en català). A la plaça hi ha diferents escuts que corresponien a diferents famílies i un costat està constituït per arcs de mig punt. Aquesta és lluminosa i espaiosa, amb una glorieta al mig que es diu “esclava”. 

El campanar de la Catedral

Havent passat per la Plaça, hem anat a parar a la part de Tudela més medieval, on els edificis són vells i poc cuidats. La Catedral de Santa María es va començar a construir al segle XII, i al segle XIII s’utilitzava com a claustre. Al segle XVIII ja era oficialment una catedral, i la decoració de les escultures es remunta en l’edat mitjana. La planta de la Catedral abans era una mesquita i els elements principals són còpies del grec i del romànic. Aquesta és una barreja de romànica, gòtica, neoclàssica i contemporània. 

Porta amb els arcs

A un lateral de la Catedral hi ha una porta molt gran amb arcs de mig punt decorats amb motius florals i geomètrics, tot i que també trobem escenes bíbliques, com Jesús salvant a gent i el Sant Sopar. També trobem un sostre de fusta policromada, que vol dir que hi ha més d’un color, i no ho podem veure però les capelles interiors són barroques. 

  

A la nit, hem arribat a Santillana del Mar. Els edificis són tots medievals, fets de pedres, i molt bonics. M’he fixat que hi ha molts hotels. Havent sopat, hem fet una volta pel poble. De nit, sincerament, fa una mica de por. El terra està format per pedres, els carrers són estrets i els edificis són tots molt semblants: com he dit abans, fets de pedra i no molt alts, amb balcons i les portes majoritàriament de fusta i d’arcs de mig punt. Hem vist la Colegiata, i realment és molt bonica. El poble és petit, i de seguida te’l coneixes. Com a primeres impressions, m’ha agradat força. A veure què tal tot demà!!